Escenes quotidianes vol. viii

I sona el boom, el clap, i vibra el carrer
olor de asfalt, records
un beat de Premier, la veu dels barris
pintant metàfores als quadres
rimant paisatges, musicant el verb
Com vos conte;
dos anys i vuit escenes, simple
consciència neta i actes que sí que són exemples
10 videoclips, el puto disc, quasi 100 bolos i silenci
respecte per la gent que observa el temple.

Cançons rebels i consentides ... ey
res de llepar-nos les velles ferides
Per què conviure amb l'odi quan aquí fora hi han
plaers que porten nous punts de partida

Si cada rima és una perla és precís
que cada tema ens conduïsca a un paradís,
que paren, que no vull que em distraga aquell soroll
hi han paraules amagades, com tresors baix d'algun matoll. I treballem amb la pressió del temps
amb l'addicció i amb la paraula dient, és un esforç intens
sabem des del principi, que estàvem exposats
i és que hi ha goix i benefici, eixe és el pecat
Ell tenia una presó mental fa cinc anys,
ara té la banda que somiava
també té més temps, no "hobbys" més cars
li queda pendent una digna retirada.

I es tanca un cicle: Victòria
la barca amarra-eta, cançons podrint-se a la llibreta
Escenes quotidianes del nostre relat
el camí marcat, nens, la faena feta.