Estàs fotut

Estàs fotut, estàs fotut
quant camines pel carrer i no veus a ningú.
Estàs fotut, estàs fotut
quant et falta paper per a fer-te un canut.
Estàs fotut, estàs fotut
que no vols donar-te compte del que passa pel món.
Estàs fotut, estàs fotut
que no escoltes Gossa sorda, que no vols revolució.

Què passa amb les paraules? Què passa amb l’amor?
I si som tant solidaris, què passa al tercer món?
T’has quedat sense memòria has perdut la dignitat
I ara vagues per la vida rebotant de bar en bar.
Què passa amb les creus la gamada i la de péu.
Si son massa anys d’història fotent per tot arreu,
i estàs fotut. 1492 ”massacre” indígena.
1707 Xàtiva cremada.
Continua la “massacre” i el més dèbil morirà,
La utopia de ser home i el llegat de ser animal.

Sempre esperant un present que no aplega,
sempre oblidant un passat negligent,
sempre somiant despert,
despert.