Lacetània rock

Ja és de nit a Lacetània Rock!

Verge de l’Alba es desperta adormida,

comença a desvestir-se de blau,

i encén coqueta, magdalena als llavis,

la llum del sol brillant com una bombeta

ni philips ni zeta però de cent wats.

Els primers rajos matiners travessen serres,

i els alquimistes folls, folls, folls, molt folls,

il·luminen camps de pebre vermells

i s’escorren perquè no hi ha horitzó

per als alquimistes folls, folls, folls, molt folls,


L’ombra asfixiant d’un núvol gris

sobrevola prunaverda presonera

i acaricia el jardinet dels lliris

sense fer-ne malbé cap, cap, mai cap.

Però passa de llarg de la font

de les sabates descordades, sí,

on ovelles i cabres sinceres,

algunes d’elles velles conegudes,

reposen de l’encegadora calor

que castiga i excita les bèsties

i fan del cant nocturn dels grills

en un gemec diürn insuportable.


No cal catedral. Hi ha una apothekæ,

tota atrotinada, tota tronada,

on descalç l’alquimista entre espelmes

destil·la elixirs de llarga durada

i prepara rams de flors malaltes,

ulls, cabells, llavis pintats i mans blanques.

De tant en tant baixa i puja a la torre

i navega a través d’un calidoscopi

per clavegueres de poesia

entre peixos, serps i rajos d’estels.

Al restaurant gòtar* no es fan reserves.


El boig del pujol només té una alzina,

mira indiferent el camp de les portes,

i pel costat més salvatge del riu

l’anna lacetana passeja amb la bruna.

Dansa la dona de l’aigua dansant,

fa cua per entrar al circ de lizard,

on cada tarda des de fa molts anys

i a benefici del senyor estel,

hi ha funcions amb trapecistes i dracs que empassen foc,

ballarines i domadors de somnis, ànecs salvatges,

jocs malabars que encisen ludòpates,

eriçons cavalcats per grans faquirs,

monges i monjos vagants, pallassos fumadors d’opi.


Ningú no sap com funciona l’invent,

l’invent inventat al parc de les mares,

però molts recorden encara l’estrèpit

del terrabastall dels engranatges greixosos.

A la parada de metro de vellut

un viatjant miop d’il·lusions

desafina melodies palestines

i assenyala amb el dit petit del peu

cent wats rogencs com l’infern sense gent.

Verge del vespre es desperta adormida.

Ja és de nit a Lacetània Rock!