(pressentiment) (cançó del capítol 33)

Tot i que jo em senti en soledat,
sento com tu si estiguessis sempre al meu costat.
¡Ah! Probablement, tu no
comprens encara d'on surt el dolor que hi ha al meu cor.

Escampats, records teus vaig trobant
i sento que el meu cor, plorant, demana el teu amor.
¡Ah! Tanco ben fort els ulls
i sento el vent, plorant com els sospirs del meu amor.

Quan era al teu costat, tenia protecció,
a l'abraçar-nos, sentint al pit la teva calor.
”¡No corris tant, si us plau! ¡No t'enamoris encara del meu cor!”
són les paraules que no oblidaré.

Perquè ja no tornaré a escoltar
paraules d'amor dels teus llavis... ¡No m'estimaran!
Tot i que em vas explicar
el que senties, ja mai més jo no et podré oblidar. Vull poder ser lliure d'expressar
el que jo sento sense que ningú em faci callar.
Ajuda'm a reflexar aquestes paraules,
mira'm als ulls i digue-me-les.

Si em tornes a estimar, tots junts podrem trencar
aquelles paraules, sentir de nou la nostra calor.
”Vull ser sempre amb tu i passejar pel camí del teu amor”
són les paraules que recordaré.

Quan era al teu costat, tenia protecció,
a l'abraçar-nos, sentint al pit la teva calor.
”¡No corris tant, si us plau! ¡No t'enamoris encara del meu cor!”
són les paraules que no oblidaré.

Són les paraules que no oblidaré.