Quan es faci fosc

Digue'm quants cops
t'has sentit sola enmig del món
sense trobar el teu lloc.

Digue'm el què has vist
darrere l'horitzó que tots duem a dins.
Has trobat el sol?

La llum és viva, la sort ens guia,
el vent, els dies, ens miren al passar.

Et busco entre la son,
obrint els ulls sota els llençols
comença un altre avui.

Et miro i tot és nou.
A fora sents la gent com va darrere del temps;
l'han perdut corrent.

La llum ens guia, l'amor arriba,
els anys, els dies, la vida, un munt d'instants.

Quan es faci fosc, mai no tinguis por;
la nit a fora és freda, amor,
esperarem tots dos que surti el sol. La llum canvia, l'amor ens mira,
el vent, la vida, somriuen al passar.

Quan es faci fosc, mai no tinguis por;
la nit a fora és freda, amor,
esperarem tots dos que arribi el sol.

Quan s'apagui el món,
quan es faci fosc;
la nit, la nit a fora és freda, amor,
esperarem tots dos que surti el sol.

Quan s'apagui el món,
quan es faci fosc;
esperarem tots dos que surti el sol.