Raval

Torna ja el monet, torna l’amor,
tornen les paraules, la guitarra i el trombó,
el sub i el sinte. Volen els ocells, cau la calor,
marxen els dolors, la remor de les tempestes.
Fills de la desesperança, ho vam deixar escrit,
canteu contra la tirania de l'oblit, eh.
Deixeu de banda el plor i als textos,toqueu el cel
tasteu la mel , doneu plaer, parleu en versos.
La roda gira i gira i el present és ja passat,
veritat i mentida, teatre i realitat,
rebel i consentida, l’escenari és respirar,
buscant l'eixida en l’acte suïcida de crear.
“Escabussant-nos” buscant un tresor al llac
vam allunyar-nos pel gustet que fa tornar .
Cantaren eixes lletres Galiza i Euskal Herria
de Sants fins a València, Madrid a Andalusia

Plenets de pols i de pors
buidets de pau i de glòria
vam cultivar un verger deliciós
al raval de la història