Trinxeres en la foscor

Vull canviar el món, tombar les barreres,
fer desaparèixer del nostre mapa les fronteres,
vull parar les bales, desplegar les ales,
ser el missatge de pau que transforme les quimeres.
Vull que el poble saharaui siga lliure
i vore un somriure en la cara de cada xiquet,
que l’educació no siga un privilegi si no siga un dret,
que la felicitat no siga un secret.
Vull pintar amb tu de colors este futur tan negre,
vull aparentar ser fort encara que sóc feble,
ser el teu denominador comú, trobar l’illa de Mu
i que un minut amb tu dure com un segle.

Un segon, una fracció,
per entrar junts en acció,
trinxeres en la foscor.
No perdrem la direcció,
fem junts la revolució
per a canviar este món.

Vull parar les màquines i baixar-me’n del tren,
per camins de pols vull trobar els referents,
llevar-me les sabates, banyar-me en catarates,
vull quantificar la quintaessència de la gent.
Vull seguir al vent, sense dogmes ni sigles,
amb poc equipatge i companyies dignes,
vull contar amb tu per resoldre els grans enigmes,
parar-me a descansar, amb els invisibles.
Vull desobeir per vèncer i somniar despert,
deixar de posseir, decrèixer, fer pedagogia per convèncer,
vull que m’amenitzes esta marxa del desert,
vore’t amanèixer amb el cor obert.

Un segon, una fracció,
per entrar junts en acció,
trinxeres en la foscor.
No perdrem la direcció,
fem junts la revolució
per a canviar este món.

Vull anar ben lluny,
fins acariciar amb les mans obertes l’oceà,
deixant darrere la pols que difumina l’horitzó
i ens fa creure que estem dins de la foscor.
Vull que m’agarres fort la mà
i que entrem a la nova dimensió,
on ens quedarem i ballarem,
fins que isca el sol.

Un segon, una fracció,
per entrar junts en acció,
trinxeres en la foscor.
No perdrem la direcció,
fem junts la revolució
per a canviar este món.